El somni d’una nit d’estiu és un cant a la joventut, un salt fantàstic de conte. El treball que fa La Jove Orquestra Nacional de Catalunya Aleví amb el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers beu del mateix entusiasme. És la joia de viure, quan tot just despunten les seves aficions. I no hi ha res més fructífer i empoderador que sentir-se protagonista amb una afició que es comparteix amb companys d’edat similar.

No és només un concert ben interpretat, si no que respon a un moviment molt estudiat que converteix l’orquestra en una mena de vendaval musical. Com si fossin els nens d’Hamelí. Ara, qui disposa el moviment és de Marta G. Otín. I la força ve de l’entusiasme i la coordinació entre els diferents rols i branques musicals. Això obliga a interpretar sense partitures i sempre atenent a arrencar i completar cada peça alhora, i sense la referència del faristol del director Manuel Valdivieso.

Les seves interpretacions orals són, bàsicament, el seu pensament destil·lat, la demostració que allò que els mou (sigui sense moure’s de l’espai o bé desplaçant-se ordenadament) són les ganes de tocar en conjunt u de tenir un públic que els celebra. Quan baixa el Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers es produeix una estranya catarsi. Perquè la veu cantada (amb dues solistes amb una veu ben aguda i afinada, que ratllen el lirisme més tendre) fa molt més humana aquesta interpretació coral. Són com una flama que batega. Com un cor que vol inflamar la platea de ganes de gaudir de la vida. És una joia de viure pletòrica, que encomana. Siguin familiars, o no, els que omplen butaques.