A l’Ésdansa vaig poder tornar a veure “Solc” en un context idoni, ja que es va representar a l’aire lliure i això va incorporar un element essencial en la dramatúrgia de la peça: el vent. A partir de l’Obra del Cançoner Popular, fruit del viatge de recerca dels missioners pel territori de parla catalana i que l’any passar celebrava els cent anys, Arnau Obiols va saber trobar la síntesi musical perfecta entre tradició i contemporaneïtat, mantenint la centralitat del ritme, però innovant en les formes de produir so i música. D’aquesta manera, l’Esbart Ciutat Comtal ha volgut parlar de “l’herència que porta el vent”: la tradició popular cantada i ballada.