La sala Heartbreak Hotel és l’espai per als actors. Perquè es mostra tan propers al públic que no poden amagar ni el més bri de les inseguretats. El text d’Aina Tur rema molt cap a aquesta platja. Perquè més que representar narra uns fets a partir dels records dels dos personatges, uns cosins que van compartir infància en el camp de les oliveres pairal: El Pau, ara, és el responsable del manteniment del mas i que les oliveres continuïn donant fruit. La Júlia necessitat fer catarsi i trencar amb un record dolorós d’aquella infància. Que li va provocar la fòbia a les olives. Per això, es presenta al mas amb dos bidons de benzina per cremar-ho tot. En Pau la troba de casualitat i prova de frenar-li la idea. S’adona que la seva neboda té alguna cosa que li rosega per dins. És encara recent la mort del pare, un tercer personatge absent però en el que gravita bona part del corpus de l’obra.

Anna Alarcón (Una galaxia de luciérnagas) i Nao Albet (Incerta glòria) són els dos cosins carregats de secrets i d’oblits que els tenen empresonats sense adonar-se’n. La direcció de Tur disposa l’espai despullat, amb només una maqueta que simula la finca amb el mas al centre. El fum que surt de la xemeneia carrega l’ambient dins de la peixera de la maqueta. Només al final, ho ventilen. És el moment de les confessions que un actor revela als espectadors sense que, simbòlicament, ho arribi a saber mai cap dels dos personatges. Una forma intel·ligent d’explicar secrets per mantenir l’opacitat emocional dels cosins alhora que en justifica les accions.

La catarsi serà efectiva: Júlia aconseguirà esbandir i digerir el record de la finca i perdrà la fòbia al tacte i l’olor de les olives. Pau, contràriament al que es pogués imaginar, també en sortirà alliberat d’una pena que ell mateix desconeixia. Una peça de paraula, d’anar desvelant petits secrets per mantenir una intriga que, rara vegada cau en la malenconia i la broma de sobretaula. La tensió no baixa en aquesta situació de topar amb un familiar en una situació moralment reprovable.