La
Factoria Mascaró ha portat sobre l’escenari els seus 20 anys de trajectòria ensenyant
dansa. Desenvolupant en escena els mots que, a poc a poc, grafitegen en un
plafó posen cos i moviment a conceptes tan diversos (i allunyats?) com la
manipulació, el diàleg, el grup, el caràcter, el mar, el contrapès, la fisicalitat,
els recorreguts, les frases i qualitat de moviment, l’aire, el gust, el gest…
Una proposta que, per l’objectiu compartit d’explicar la dansa, recorda les conferències
ballades de Toni Jodar/BdDansa_Explica Dansa, si bé difereix en la
forma, condicionada sobretot pel públic al qual s’adreça: l’infantil.

‘Silenci…
Dansa’ s’acaba d’estrenar a la Fira Mediterrània de Manresa i, per tant, encara
ha d’agafar la volada que segur que té, però en aquests moments la intenció de
difondre i apropar la dansa atrapa només a estones a un pati de butaques ple de
nens i nenes expectants per ser interpel·lats i participar en l’espectacle amb
un rol actiu. A la dificultat intrínseca (i no sempre necessària) per “fer-se
entendre” de la dansa, s’hi suma la voluntat de dirigir-se al públic més menut
que, inquiet, riu en moments que no estan pensats com a tals, en veure pilotes
gegants no pot refrenar les ganes de jugar o bé troba en endevinar la paraula
que està a mig escriure un reclam on agafar-se, deixant de banda el significat
real d’aquesta acció.

L’espectacle
té alts i baixos amb curioses remuntades quan es coreografien les engrescadores
melodies de ‘Pa amb oli i sal’ dels Blaumut o ‘El camí’ de Joan Colomo. Recursos
com les màscares amb què es recrea perfectament el solemne Ball de l’Àliga, les
teles que simulen les onades del mar i unes pilotes il·luminades que es passen
de mà en mà són troballes que s’esgoten ràpidament i, si bé el ritme de
successió d’escenes és àgil, sembla no ser suficient per mantenir connectats
infants i família. També se li pot donar un tomb més a la translació dels
conceptes per extreure’ls encara més de l’experimentació de l’aula i
reforçar-ne la dramatúrgia.