Laura Morales fa el salt a la ruralitat. Com si els espectadors fossin un ramat (recorden Domte?), els pastura cap a la platea. Després, amb una divertida parsimònia, va reordenant les bales de palla com qui fa una cabana…

El bestiar sembla més fidel i estable que les seves parelles humanes, que han compartit pupitre i, més tard, discoteques. Potser per això, aquest viatge al món rutalapareix com una conseqüència als fracassos anteriors. Farien el match amb l’ovella fan del cabaret i enamoradissa impenitent (The most dangerous...). La pagesa s’insinua a l’audiència amb un somriure esquerp, mentre es rebrega per la palla i s’alça per albirar el firmament i cantar al que vindrà amb una certa recança: desconfiada té una particular forma d’agafar el son: no compta ovelles sinó desamors que difícilment han passat el capítol del Bed&breakfast dels Amics de les Arts. Caldrà veure cap a on pastura el muntatge que, ara, té un informal to de comèdia cínica.