CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Sobreviure amarg, a cop de gag
Publicat el: 1 de desembre de 2020
CRÍTiCA: Sempreviva
Mar Gómez té un estil molt propi. I sap jugar-hi fins a l’extrem. Serveix divertides càpsules de coreografies que relaciona per la temàtica, com si fes un àlbum de cromos. La peça narra una situació i va ensenyant parts dels personatges que hi transiten. En cada canvi de tall musical (sovint cançons melòdiques) hi apareix una transició ràpida que serveix per canviar el vestuari (oportú i sempre amb una dosi d’estrafolari) que competa un espai. La seva dansa teatre enfoca la raó dramatúrgica en un element escenogràfic (o en un atrezzo sempre aparentment voluminós). Pot ser una caseta del jardí (Entre tu y yo), pot ser una rentadora (Dios menguante). O, com a Sempreviva, una intrigant pèrgola a mode de mitges llunes del parc amb globus carregats d’aigua. Aparentment, hi ha el gaudi de ballar i de jugar a imaginar, sense censures. Una dansa amb punts d’equilibri sobre l’estructura i amb molta intenció psicològica per ensenyar el patetisme del personatge, més que no pas destil3lar virtuosisme i una dansa que apel·li a la preciositat més idealitzada.
La coreògrafa, sempre amb la clau d’un humor més aviat amarg, fa caricatura d’uns personatges perdedors, un punt sòrdids. Que tenen esperança de superar el malson en el que viuen però alhora són conscients dels seus límits. La desesperació porta a segrestar un bandoneonista que, sense esma, ni es rebel·la a la negació de llibertat. A enfonsar-se en un plegatín com a espai idíl·lic. A qüestionar la locutora d’un programa de ràdio sentimental. A empényer les limitacions fins a trobar-li instants d’una poètica més aviat desesperada (com a La dona del sac de La Buena Compañía), però que vol ser honesta. El personatge (i Mar Gómez, implícitament) s’entrega a l’escenari i procuren alterna les càpsules més paròdiques amb les més tristes, quasi desesperants, sense arribar a la negror de Marta Carrasco (B. Flowers). L’humor pot semblar que sigui recomanable per a la canalla. I segurament, riurien del despropòsit, però hi ha una capa més profunda que ensenya una maduresa coreogràfica.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Sempreviva
No hi ha crítiques relacionades