Albert Arribas és un dels autors joves més interessants del panorama actual. Un director amb una intel·ligència escènica extraordinària (només cal veure Moro com a país i Sala de Miralls) que no busca complaure ni atrapar a l’espectador amb simples efectismes. El teatre d’Arribas ens emancipa com a espectadors, ens obliga a evocar tota la nostra capacitat de comprensió per unir les peces, els símbols, que formen cada muntatge.

Selecció ens situa a l’interior d’un autocar estacionat des d’on assistim a les converses casuals i sovint sense sentit (i, precisament per això, hiperrealistes) entre quatre suplents de la selecció nacional de taiteitalija – un esport minoritari més minoritari que l’hoquei patins – al llarg del seu viatge de concentració per Europa. L’espectacle, que es podrà veure a La Seca Espai Brossa fins aquest diumenge, és un retrat dibuixat a través de símbols d’una societat desorientada, d’un país construït amb uns ciments de dubtosa qualitat. L’important, doncs, no és l’acció sinó el que intuïm i interpretem en les pauses i els silencis d’aquests quatre joves que aviat deixaran de ser-ho. I l’humor, un humor pinterià i soterrat que sens dubte ajuda a alleugerir la construcció del trencaclosques.

El pal de paller del muntatge, però, és el repartiment. Alberto Díaz, Joan Solé, Jordi Collet i Albert Prat aconsegueixen omplir de vida l’espai i clavar l’espectador a la cadira gràcies a unes interpretacions mesurades,  convincents i plenes de matisos. També la posada en escena, hàbil i amb un bon ritme intern, ajuda a fer més digerible un text que, a estones, resulta massa críptic. Tot i així, cal celebrar que La Seca Espai Brossa continuïi apostant per un autor com Albert Arribas que s’atreveix a nedar contracorrent. I per molts anys!