La teologia de l’alliberament de finals del segle XX, a l’Amèrica Llatina, pretenia rellegir la Bíblia amb els ulls dels indígenes. Per això, en comptes d’aplaudir els colonitzadors com Hernán Cortés (de qui Sílvia Ferrando ha fet una peça aquest Grec: Hernán Cortés se escribe con ñ) als temples es glorifica les actituds humanes de la població colonitzada. Els assassinats pel colonialisme són màrtirs cristians, vistos des de la Teologia de l’alliberament, que tant qüestiona el Vaticà més integrista. El dramaturg i director sud-africà Brett Bailey planteja un projecte similar; en podríem dir Espectacle de l’alliberament: Rellegir mites cristians amb les ulleres dels colonitzats. I ho basteix amb una estètica que remunti a l’actualitat. La proposta de Samsó ho conjuga tot, i ho fa amb una música electrònica que incorpora cançons enganxifoses entre pop i espiritual tipus Sister Act, a partir d’uns éssers desconfiats farsescos, que representen l’opulència. De fons, un audiovisual amb il·lustracions tan senzilles com eficaces.

Diu l’Antic Testament que Samsó va ser empresonat després de tallar-li els cabells que li atorgaven una gran força. Durant els mesos de captiveri li van tornar a créixer, i llavors va ensorrar el temple amb la seva força recuperada. Bailey transforma les columnes en les Torres Bessones de Manhattan. No sembla una comparació massa oportuna. Perquè una cosa és denunciar el domini del Primer Món i l’altra justificar la violència arbitrària. Per a alliberar la humanitat no valen les amenaces, ni les pors. Sí que funciona els moments del predicador al púlpit que fa de narrador o els instants d’ofrena (exposant-ho al prosceni, com en altres peces com ara Los niños de Morelia, de La Jarra Azul).

El colonialisme plana sense gaire convicció, només (en tot cas) com una de les dèries dels filisteus (enemics de Samsó). La sensació és estranya, d’un vaixell que va a batzegades,amb moments en blanc i altres d’una potència reveladora. Com a Dear Winnie, el públic barceloní continua fred a la proposta que convida a sumar-s’hi. La platea hauria de vibrar, i amb prou feines tremola.