La Pera Llimonera és una companyia que es diverteix explicant històries. Sota la direcció de Toni Albà exploten la comicitat des de la paraula i també la mímica i l’atrezzo. Ara, s’han enginyat una peripècia en forma de maledicció d’un bruixot. És poca-solta i no es preocupa gaire de massa justificacions. Però fa que la canalla segueixi el cas d’uns trobadors de patacada amb un conte de guerres, traïcions, amors, encanteris i babaus que passaven per allà. Tenen uns rols d’antiheroi i d’antagònic còmic, que busca el contrapunt, el gag des de l’excentricitat. I la veritat és que arrenca riures dels nens i també dels adults, que se’ls hi escapa, sorpresos d’una sortida tant insòlita com beneita. És un format que també utilitza Cascai Teatre (Un tal Quixot, Un tal Shakespeare), pensant en un públic que riu insults més gruixuts.

El joc del contrapunt, de buscar l’equívoc, també l’utilitzen Fel Faixedas i Carles Xuriguera (Les mares). És un humor, despreocupadament incorrecte. El mèrit de La Pera Llimonera és demostrar que pot haver-hi química entre dos intèrprets molt diferents: connecten sense molestar-se. Cadascú té el seu humor i el seu espai per a explotar-lo. En aquestes coordenades, millor que la trama sigui entre intranscendent i juganera (Un vestit nou per a l’emperador) abans que disparar en metàfores de denúncia de la migració que es podia perillosament en sentit contrari (Baobab, un arbre, un bolet i un esquirol). Ara riuen de la seva desgràcia. Si com a companyia celebren cada bolo, com a rol el viuen com una tortura. El repte és arribar al miler que els alliberi de la seva divertida insensatesa.