Li fa molt poca justícia el fragment de l’espectacle que es presenta al Trapezi. Perquè, al final, es queda en una demostració de les capacitats que dóna el giny amb el qual treballa una artista de roda alemanya. L’aparell té posicions inacabables, tantes com maneres d’expressar una buidor escènica. Deia Jango Edwards que va aconseguir partir-se de riure amb un malalt de càncer (dècades abans que ell morís d’aquesta malaltia). Van connectar el riure amb la centrifugadora de la rentadora. Doncs segur que aquell objecte domèstic va donar molt més artísticament que aquest giny circense.

En la renovació del circ contemporani és idoni crear nous elements que permetin desplegar les possibilitats del circ. Casos com Lemniscate (Sismògraf, 2024), O el joc d’equilibris de Landsape(s)#1 del darrer circ de Nadal a plaça Catalunya) presenten uns aparells que des de la seva simplicitat aporten noves formes a la perxa xinesa o al funambulisme sense més pretensió que el joc per meravellar-se. En aquest aparell (amb música en directe i un segon intèrpret que pràcticament només empeny i talla les inèrcies) sembla que es desdiguin més per vendre l’aparell. I, ai, el Trapezi no és una fira d’electrodomèstics, sinó un espai en que respiri la capacitat de l’artista en sublimar qualsevol element en metàfora, acrobàcia i connexió amb el públic.

L’acròbata Marica Marinoni mostra un n otable treball d’ofici amb la roda Cyr alnúmero del Cabaret. Com a Ninguna palabra, segurament, fragmentar l’espectacle els ha deixat coixos.