Romance
de Curro ‘el Palmo’ és, per a mi, la cançó més trista
de Serrat, i amaga tot una història que va molt més enllà del cruel desamor entre
Merceditas, “ese mal bicho”, i Currito el Palmo, el bailaor coix i somiador. És
un poema que conté els ingredients de tota una crònica social d’una època
(dura, com el desamor), que ara Jaume Villanueva, recolzant-se en els escrits
de Paco Candel, ens descobreix convertint-los en un musical flamenc al qual
donen vida un Antonio Canales enorme (en tots els sentits), una Eli Ayala
poderosíssima, un Nacho Blanco hipnotitzant, un Kike Morente pletòric i un Pep
Cruz que més que una estrella convidada, és el referent imprescindible en la
lectura social de l’obra. La resta de la vintena llarga d’artistes que
acompanyen llueixen a l’alçada de les circumstàncies, aportant cada personatge
el seu gra de sorra en la realitat de la història.