Les adaptacions shakespearianes del dramaturg Jordi Oriol són antològiques. La seva capacitat a què les paraules ressonin similar amb significats diferents és delirant. Si amb La caiguda de l’H (Hamlet), L’empestat (La tempesta) O La mala dicció (Macbeth) tenien al darrere una base de filòsof existencialista. Des d’aquest punt de partida el personatge-autor vivia una incertesa contínua, era un antiheroi tragicòmic. Era una clau privada i demostrada. 

Potser per això, el col·lectiu Indigest, que lidera també Jordi Oriol, ha optat per cedir la direcció a Nao Albet (De Nao Albet i Marcel Borràs). No és un canvi cosmètic si no que ha implicat una mirada notable en la interpretació. Per això, l’actriu Lua Amat té un joc metateatral, que permet riure’s de “l’error” voluntari en la posició dels focus com un grand guignol, i deixa molt més aparcada l’obsessió malaltissa dels jocs de paraules. L’aparició de Jordi Oriol, el rei tarat, foll (O més ben dit, follet), recupera aquell fil de les paraules que es trenquen, es confonen i donen un joc absurd (només una persona desorientada pot buscar un mitjó i, en realitat, el nomena “mig-jo”). 

Les dues concepcions dels personatges no es troben perquè els actors actuen a dues sintonies diferents. La raresa s’amplifica a platea per un muntatge que, aquest cop, no té un rerefons filosòfic i que, possiblement per això, manté més fidelment la trama original. Aquesta distància de formes d’interpretar té un valor dramatúrgic en dos món tràgics que no es troben prò proporcionen una rares pr a l’espectador que li costa enfocar en un mateix quadre dues mirades quasi estràbiques.

Si es fa arqueologia d’Indigest, sovint les obres partien d’una broma prima que anava transformant-se en un realisme màgic (Home-natja, o més tard Europa Bull). Amb aparicions de fantasioses figures (sovint, animals). En certa manera, la renovació amb Albet els ha dut a una casella propera a la de sortida. És sa i honest que busquin nous mecanismes, que rescatin antigues formes del bagul de la companyia. Aquest Reiterat rei tarat funciona com a voluntat de canvi de cicle. Encara no han arribat a una plaça ferma…