Un treball meritori. Tornar al pati de la infància convida a una dolça nostàlgia. El viatge del protagonista, però, el porta a un passat fosc en el que ell mateix es va construir una cuirassa. Ara, fet i dret, se la descobreix. I s’hi refugia, de nou. Les interpretacions naveguen del realisme a la fantasia. És una passatge trist però que deixen un somriure de redempció als espectadors. Molt aconsellable pels que ja tenen edat d’anar a aniversaris de llicenciatures i recorden l’hora del pati on es barrejava el català amb el castellà.