CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Empoderar-se en contra dels errors de sistema
Publicat el: 9 de juliol de 2018
CRÍTiCA: Realitats avançades 2
El teatre és un
camp de proves socials. Una mena de microscopi on es posen els
diferents elements per comprovar quina reacció provoquen. Més o
menys, com les enquestes, o les eleccions. Simona Levi, fa una
dècada, llavors molt implicada en la defensa del dret a la còpia
lliure (perquè és la base de la cultura) davant de l’amenaça
judicial de la indústria cultural, que mira de coartar-la, va fer un
primer experiment. Era un joc sociològic divertit que no amagava una
certa inconformitat amb les formes polítiques. Sobretot, amb la
democràcia carregada d’errors de sistema.
Realitats
avançades és la nova versió d’aquell Realidades
avanzadas. Ha
passat el terratrèmol del 15M. El poder se sent més atacat perquè
s’ha acabat la impunitat. La tecnologia ha posat al descobert
comptes a paradisos fiscals, targetes black i demés vergonyes que
farien riure
si no fos perquè provoquen una indignació
i una ràbia que cal saber controlar. Si fa un parell d’anys, Levi
va construir una mena de sessió pedagògica
sobre qui és qui en el cas Bankia (Hazte banquero)
ara torna a interrogar a la societat.
A la que hi ha dins de la platea, que no és representativa de res.
En realitat, construeix (amb un punt de perversitat lúcida) un nou
grup de privilegiats que pot imposar la seva opinió (a partir de
propostes tant
còmiques
com
provocadores). Per això, en comprovar les conseqüències de les
votacions (les preguntes es fan en castellà aprofitant la maqueta de
fa una dècada però fent veure que és una demostració que
l’ensenyament a
Catalunya no
adoctrina
(com
apunten els de PP i Cs) torna a provocar
una revolta. Una marea que, en comptes d’atacar als amos de les
regnes del Poder, sembla que només pugui atacar als que reben les
seves ordres, uns simples intermediaris (els polítics assemblearis
de
circumstàncies)
que tampoc han pogut decidir gaire res sobre les preguntes. El
poder de la democràcia no és votar cada 4 anys; és decidir què i
quan s’ha de posar en qüestió. Doncs això, un joc tipus 1, 2, 3
però amb una corrosiva tesi de militància de pedra picada.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Realitats avançades 2
TÍTOL CRÍTiCA: Reciclaje desbravado
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
5