Xavier Bobés va ficcionar la relació d’una família a partir del material abandonat en una masia a Insomni (2011). L’arqueologia determina com són les comunitats ancestres a partir de les deixalles que queden colgades en caus, sitges i desnivells. Ara, Sara Sors, amb la companyia Amor Vacui, construeix un poètic quadre del que pot ser un teatre documental, amb una ficció que salta generacions amb el vol inestable i imprevist d’un cuca de llum. Si Pau Miró narra la perversitat del capitalisme a partir d’un conte amb ocells (Expulsió), o Aina Tur viu el malson d’un segrest resseguint Una galaxia de luciérnagas, ara Rastres insinua les coincidències de Martín que col·leccionava cuques confiant que l’ajudaria a donar a llum (a què nasqués la seva germana) amb la d’un capvespre idíl·lic, a Amèrica, d’una familiar que nio tan sols el coneixia.

Ara mateix, són quatre quadres que s’encadenen màgicament. A través de la paraula, però sobretot dels gestos, amb un manuipulaciño dobjectes sensible, ajustada, desbordant de contenció i conceptualitat. La taula esdevé una mena de tòtem que invoca uns passats que parlen de migracions compartides per milers de famílies. Alguns detalls denoten que ressegueix un mateix ADN. El viatge, impulsat per la necessitat de progressar per a sobreviure i per a entendre la immensitat de la Terra, deixa al camí a rastres que facilment s’esborren amb el temps. Fins que una néta decideix pouar en el seu interior entendre les ombres i les frustracions de les generacions precedents. Que una veu interior la convoqui a tornar a la casa pairal. D’enterrar dignament l’avi que mai s’havia conegut. Retrobar el fill apartat per la seva estranya manera de conèixer la germana. Com en una mena de realisme màgic (Pedro Páramo, La casa de los espíritus), les estrelles s’alineen en una constel·lació lúcida. Tot sembla tenir sentit: pacifica l’ànima tormentada, reforça unes arrels mig escapçades, dona motius per continuar eixamplant l’arbre de la Vida. Les imatges a la penombra traslladen més enllà de que ho puguin fer les paraules.