Vet
aquí una vegada una nit freda i humida
d’abril a la plaça de Braus d’Olot sis acròbates es va
transformar en uns ocells estranys. A la bellesa magnètica d’aquest
espai circular s’hi va sumar l’experiència d’un espectacle
extraordinari de la companyia francesa Un loup pour l’homme Rare
Birds, creat
i interpretat per Alexandre Fray, Arno Ferrera, Mika Lafforgue, Sergi
Pares, Frédéri Vernier i Spela Vodeb. Senzillesa màxima al servei
de l’empatia més profunda.

Un
acròbata camina sobre els talons i els flexors d’una altre de més
alt. La comesa sembla senzilla i poc ambiciosa. Entre el públic
quatre acròbates més de mides
diverses els observen
divertits –un d’ells és una noia. A mesura que la comesa es
complica, s’incorporen més acròbates a la pista. Els més alts i
forts es converteixen en les xanques o les crosses dels més menuts i
d’un caminar pesant, les cames dels àgils passen a córrer a grans
gambades com si de cop i volta es
convertissin
en
elefants voladors.

Rare
birds
construeix i destrueix una arquitectura efímera eloqüent. En aquest
teixit coreogràfic
l’esforç dels acròbates i els errors dels acròbates s’incorpora
deliciosament. Cadascun
d’ells abraçada l’error i el recondueix amb un somriure.

Silenci
expectant, un espai sonor que recalca la persistència dels sis
artistes, intercanvi de mirades entre ells i amb el públic. Rare
birds és
una experiència
immersiva total, vital. Ens fa viure el present segon per segon i
respirar en col·lectivitat. Entre obstacle i obstacle de la comesa,
també apareix una mena de micro-comèdia com quan un portor
s’entesta a fer d’àgil o a la inversa. Les emocions es solapen:
ens pot caure una llagrimeta per la bellesa de la imatge en primer
pla i alhora riure de la
tossuderia absurda
d’un altre artista en segon.

En
grup i individualment Alexandre Fray, Arno Ferrera, Mika Lafforgue,
Sergi Pares, Frédéri Vernier i Spela Vodeb es guanyen a tots i
cadascun dels espectadors. Rare
birds ens
fa volar, ens retorna al gest més senzill al final de tot, un primer
contacte físic que ho resumeix tot: la confiança, l’escolta amb i cap a l’altre. Pura tendresa.