Qui som? Es pregunta la gent de Baró d’Evel. S’ho pregunten entre gerros de ceràmica assecant-se en petits pedestals. Mentre patinen com una coral que vol ser honorable, però que els toca jugar el rol dels antiherois. Ho fan a l’escenari on ells van obrir el Grec de la pandèmia amb unprovocador A tocar! Ara, les seves tres funcions de la companyia qu direigeixen Camille Decourtye i Blai Mateu han tancat l’etapa de Cesc Casadesús a la direcció del Grec dels darrers vuit anys.

Són uns humans que es deixen empènyer per la providència. O ho fan veure. Blai i Camille (amb la filla i la mascota que fan de metrònom vitals) són un pal de paller conciliador, que marca el to i el ritme, sovint calmat, i que donen l’opció a què cadascú pugui expressar la seva individualitat dins del col·lectiu. Està clar que accepten l’altre i que miren de construir una comunitat suau. Saben que estan en un entorn molt poc acollidor, quasi violents, entre la necessitat i la protecció del que tem perdre privilegis. La marea escup cossos morts. Plàstics del capitalisme embruten, ofeguen, envaeixen per milers d’anys. Baró d’Evel juga amb el cant, amb el moviment, amb puntual acrobàcia i amb un humor fresc, tendre, blanc insubornable.

No els cal narrar un argument, només bastir en coherència colors i ànimes. Normalment, amb una calma que no s’adiu a les presses de les societats occidentals. Rebaixar el ritme i deixar-se persuadir és balsàmic. Però cal cedir-los el pedal de l’accelerador. Ho fan en clau de duet a Là, amb un cert tos agònic a Falaise. Jugant l’animalitat a Bèsties. Aquest Qui som? darrere de la seva acceptada imperfecció hi ha un cant de revolta militant. És lloable i còmic alçar els braços i no tirar la tovallola enlloc. Però potser, si s’ha de trobar un però, n’hi ha prou en convocar tothom a seguir la cercavila guerrera. No cal desgranar els motius. La militància, a l’escena, sona entre doctrinària i reiterativa. No cal. No els cal. No ens cal, si també entrem dins de l’equació del Qui som? Ens enamora la calma, ens exalten les sorpreses.