Erik Forsberg s’explica en primera persona del singular i en temps present. Ho fa enfrontant-se al públic. Explicant el motiu pel qual va deixar, un cop aprovat el MIR, la seva feina de Resident de primer any per dedicar-se al teatre, a llegir, a sentir-se amo de la seva vida. En aquesta cerca (i per sobreviure econòmicament)es topa amb el Cheli que li explica el final d’època de la borratxera còsmica de la transició. Avui, diu es viu una borratxera moderna molt menys gratificant, molt més sotmesa a les normes i al consumisme, quan abans aquell estat convidava a un món àcrata de viure el dia a dia delerosament, sense pensar gaire en el demà.

La producció de Lalinea (que promet tenir continuïtat més enllà de posat veu al testimoni) busca reproduir el viatge que es produeix en els moments d’èxtasi a través d’impactes sonors i lumínics, convertint aquella pèrdua dels sentits en una rave en què les rèpliques del Cheli dialoguen amb bases electròniques i es van apagant a cops de flaix dels focus enfocant frontalment a la grada de l’Antic Teatre. Són 10 minuts de viatge lisèrgic, d’un rock com el de The doors que va pujant volum, velocitat, notes agudes i que dibuixa una trajectòria quasi suïcida, a base d’experimentar amb l’arsenal de drogues. a diferència de The happiness (l’autòmata que aporta informació en la garito del Katharsis), el disseny de so i llum prova de fer metàfora de les explosions neuronals dins del cervell.

Mig segle més tard, la borratxera s’ha transformat en un col·lapse. I ho expressa i ho viu Forsberg en directe, parlant atropelladament, estirat a terra, com si la voracitat del temps l’hagi deixat baldat. Es un epíleg definitiu que tanca el cercle, en el què el metge que revisa dosis e metadona s’emmiralla en uns ulls gastats però viscuts de’n Cheli. Ell va superar la Sida, les sobredosis i la violència per aconseguir-se un viatge enfora del món real (d’una dictadura esgotant-se i una transició desbordant il·lusió que, dècades més tard, s’ha demostrat que no ho va ser tant).