Segon capítol del projecte Plympus de l’Agrupación Sr. Serrano. Després de Prometeu (vista online), arriba l’oportunitat de construir un altre univers mitologic a partir de les subtrames de les Amazones, que apareixen en diversos episodis de déus i herois mitologuics masculins. (Ben bé, la tesi de Hey, hermana es constata). Els elements amb què juga el Sr Serrano són figures i construccions de Lego, amb alguns filtres de pantalla i imatges caçades (aparentment) al vol del cercador Google. Una trena sempre compta amb tres fils i el Sr Serrano sempre entortolliga a aprtir de tres items: en aquest cas hi ha el cas d’Hipòlit i les amazones, la creació del riu Amazones (i una societat matriarcal) i les dones anònimes empoderades del segle XXI. Les que avui, com les amazones de la Grècia de fa milers d’anys, es van enfrontar al Poder establert i reclamen el seu espai de decisió. Certament, són tres fonts de relat molt desiguals aquest cop i que no es fusionen amb la facilitat de Prometeu.

El projecte Olympus planteja que els pares quedin fora de la sala i siguin els fills els que interactuin amb el manipulador/intèrpret. És una jugada valenta perquè la canalla no sempre vol anar a veure un espectalce i acaba mig convençut pels pares. De fet, l’A`lex Serrano ja avisa que si algú no hi vol ser, que pot sortir. En realitat, és una pregunta trampa perquè donar-los l’opoprtunita de triat ja els empodera i, alhora, els encurioseix; prendre decisions és començar a madurar. Preguntar-los i atendre’ls (amb la llibrtat de no tenir els pares al costat) és un plaer que disfruten: a mesura que avança l’obra se sovintegen les ganes de participar.

El dispositiu tècnic té la particularitat que, aparentment, pugui reproduir-lo qualsevol, des de casa (perque juguen amb tecnologia prou domèstica però la combinació (fruit de l’experiència en els seus projectes de cinemalive) és molt atractiva. La presencialitat permet veure quan la figura del Lego cau a terra (un error que es recollit amb naturalitat,s esne donar-li importància) però no incorpora el canvi de proporció dels espectacles, (de la figura petita i set per a càmera a la representació de mida natural) com amb peces tipus The mountain, A house in Asia, Birdie… Per últim, una reflexió: cert que les amazones és un capítol secundari en moltes històries de la mitologia, però caldria preguntar-se què hi aporta el descobriment de l’Amazones (no se li ha trobat tensar el conflicte) i com introduir les heroïnes actuals. Fer-ho des de l’escala anònima les castiga, de nou, a formar part de l’anonimat, o és una forma de representar l’èpica diferent del Poder testoretònic masculí? Si és així, potser caldria fer-ho més evident.