No vaig viure en primera persona els problemes que va
patir ‘Popcorn machine’ en l’anterior edició del Grec però, pel que m’han
explicat, sembla lògic i ètic que el Grec que dirigeix Simó l’hagi tornat a
programar.

De tots els espectacles de circ que ha ofert el Grec és
probablement el que lliura una dramatúrgia més treballada. Hi ha uns
personatges ben dibuixats, per bé que amb traç gruixut (¿perquè m’han recordat
els d’alguns espectacles de la Marta Carrasco com ‘Mira’m, se dicen tantas
cosas’?): Elske Van Gelder és la valquíria germànica que s’ imposa per la
força, Salvatore Frasca dona vida a un clown beckettià, Eva Ordonez encarna un
ésser mig oníric, penjat dels núvols…

Un s’oblida, per moments, que està veien circ i  s’endinsa en imatges gairebé coreogràfiques,
situacions de cabaret dadaista (¿o punk?), moments de comèdia de l’absurd…Pel
que fa a l’execució, la parella Dahlman-Gelder em sembla senzillament
antològica, amb un ‘mans a mans’ espaterrant…Quina harmonia més ben trobada !

Contra pronòstic, el tram final de l’espectacle, que no
arriba a l’hora de durada, és un pel anodí. Però és, en conjunt, una excel·lent
mostra d’ una nova mirada al llenguatge circense.