Oscar intente és un actor que es construeix petites peces teatrals sobre personatges o temes que vol indagar. Ho va fer amb Bertolt Brecht (Aula Brecht), George Steiner (La idea d’Europa) l’1-O (Hem escollit) o els poetes catalans (Ca lluny, redeu!). Són accions en què la paraula és franca, quasi pedagògica, que ensenya trams desconeguts d’allò que ha abordat. Ho fa amb una posada en escena també amb codis molt clars i algun joc (po`+etic o, en aquest cas, còmic).

En aquest sentit, presenta Popmpeu Fabra com un entusiasta del tennis no professional, que acabaria posant ordre a les diferents escoles i competicions del tennis a Catalunya. és un exemple gràfic, de la seva dèria a endreçar. Sigui en l’esport o bé, en la gramàtica. De mentalitat Noucentista, es va entestar a posar ordre a una llengua que només es parlava a casa, havia perdut el prestigi social. I hi havia veritables matadegolla entre els filolegs i escriptors. hi havia el que reclamava la puresa; hi havia qui defensava l’oralitat i el pragmatisme per fer-la útil. Pompeu Fabra va triar l’ingrat camí del mig. Que podia trobar consensos amb tothom però que noingú l’aplaudiria, d’entrada. Amb molt poc temps, es va veure com aquella gramàtica tenia sentit i era pràctica.

Intente fa metàfora de les dificultats filològiques pujant i baixant graons d’una escala d epintor. que és, alhora, la cadira d’un àrbitre de tennis. O ensenyant la diferència entre el parlar antic, que alguns optaven amb l’ordre que ajuntava parers gràcies al lingüista.

Pompeu Fabra va aconseguir fer poplar les seves converses filològiques a La Publicitat, amb una mena de gramàtica per a entregues. Intente també és lúcid i directe. Genera empatia i ensenya sense pretendre ser ghrandoloqüent ni mirar per sobre de les espatlles. Les gotes d’humor, els equívos són uns bàlsam defintiu. A Jugada mestra, Intente torna a fer un joc, set i tota una gramàstica sencera!