Plors de cocodril

En una escola bressol, hi poden passar moltes coses. Sobretot si l'encarregada de vetllar les criatures no apareix i hi arriba un electricista per fer un simple canvi de bombeta fosa d'un llum que penja del sostre. Però allò més senzill pot ser, a vegades, el més complicat.L'espectacle «Plors de cocodril» —el títol manlleva el nom de la classe bressol— és un divertiment en clau de clown sense que els primers espectadors hi detectin el típic pallasso de pista —nas vermell o cara blanca— sinó que es troben amb un personatge adult, corrent, amb granota de fer feines, que des del primer moment els fa riure a cor què vols a causa de les petites incidències que li passen volent canviar una bombeta.La cosa, però, pren aires surrealistes quan entren en acció les criatures de cadascun dels bressols i l'electricista en qüestió es veu obligat a improvisar els seus escassos coneixements de mainadera per posar en ordre el desori que la canalla pot arribar a produir. (...)Clown en estat pur, clown teatral, sense paraules, només amb gestos, moviment i accions quotidianes —molt ben interpretades per l'actor Pere Romagosa— que capgiren l'ordre establert. Unes claus que s'aprenen i s'entenen de seguida i que, com passa en el clown per a adults, juguen a ensenyar l'altra cara de les situacions més corrents. Estrenat a l'última Mostra d'Igualada, l'espectacle es mereix un llarg recorregut perquè es distingeix per una originalitat poc usual en el repertori del teatre familiar. (...)

Un operari de manteniment entra a l’espai dels “cocodrils” a l’escola bressol per canviar una bombeta. Una tasca aparentment senzilla esdevé tota una aventura... Els “cocodrils” dormen tranquil·lament als seus bressols fins que... es desperten! Un sol actor -Pere Romagosa, un bon pallasso- s’haurà d’enfrontar a tot un grup-classe de nadons. Com en aquelles aventures dels antics tebeos, Pepe Gotera i Otilio Chapuzas a domicilio,  els gags clàssics són reinterpretats des d’una visió actual: escales de tisora, ensopegades, cops, jocs de paraules... Aquí el company, però, està a l’altra banda del telèfon. L’espectacle explora la relació en clau de clown dels objectes que apareixen, des dels clàssics biberons, fins els moderns comunicadors. Quan tot comença a complicar-se, la participació espontània del públic més jove no es fa esperar, pretenen ajudar al protagonista desbordat per la situació; pels adults que acompanyen els infants, hi ha unes quantes picades d’ullet en relació a les ràtios escolars i les “pedagogies” més actuals. L’espectacle entra en aquell tram delirant en que com més va més es complica, però encara ens queda el recurs a la tendresa per apaivagar els ànims accelerats. Plors  de cocodril és un espectacle sense pretensions que acompleix sobradament l’objectiu de fer-nos passar una bona estona amb un humor blanc que La Pera Llimonera controla molt bé.