No sé si és menys intuïtiu la participació del públic en un espectacle de circ que en un espectacle de dansa, però el cas és que el públic també pot ser partícip d’un espectacle posant-hi un cos que es mou i balla. És el cas de Plata de les Big Bouncers, un dels espectacles “inesperats” perquè succeïen sense avís previ per al públic (i el públic no premeditat) de la Fira  en un espai i moment determinats. No es pretenia buscar tant l’efecte sorpresa com simplement crear una coreografia espontània amb els vianants del carrer a través de la mimetització i el contagi partint dels gestos més quotidians. La companyia comptava amb la col·laboració d’un grup de voluntaris per a l’ocasió (l’estrena absoluta del projecte) que es barrejaven amb la gent i aconseguien mobilitzar-la fins a generar una performance col·lectiva, de la que tan divertit podia ser participar com veure el seu procés de construcció. Una proposta que em va agradar per la simplicitat però a la vegada per la dissolució total de l’acte escènic i la interpretació en l’espai públic i la quotidianitat.