Les Big Bouncers tornen a fer una coreografia pensada per al públic familiar i escolar, després del divertit i enginyós Jungla. Com a Cometa, el muntage parteix d’una ferma voluntat de vincular la dansa amb la ciència a través de dones cientifiques, el que és una saludable normalització de la presència de dones als laboratoris. Plàncton és, però, excessivament pedagògica a l’arrencada, volent aclarir massa conceptes sobre els microorganismes per convidar a submergir-s’hi.

A la primera escena, a la italiana, hi succeeix una segona part en la que la canalla i adults que vulguin poden accedir dins d’aquesta mena de microscopi. Com ho havia fet la científica submarinista en la primera escena, com qui s’endinsa al fons marí. En passar per una singular de Placa de Petri, com s ifos una membrana invisible, s’accedeix a conviure amb les tres intèrprets que es transformen en aquests microorganismes.

Big Bouncers fa un pas mes al treball de Paramecis i meteòrits en què en parlaven sobre les científiques que fa unes dècades van ser de les primeres professionals als laboratoris. Posteriorment, Marc Villanueva i Xesca Salvà també han fet una cosmovisió de l’univers a partir de la indagació de com reaccionen els microorganismes. (El pensament salvatge).

Les Big Bouncers conviden a ballar i jugar a casa (fruit del treball a distància dels anys de la pandèmia); la interacció a l’escena és molt limitada tot i que sigui molt pròxima i que s’hi connecta amb cada element (generalment fosforescent o bé amb un raig de llum que es transforma màgicament). Al Sismògraf, sí que es va poder ballar amb els miscroorganismes en unes sessions a l’As I collapse en una sessió contemplativa i reconfortant només per a uns privilegiats (per bé que també hi havia l’opció de seguir-ho en zoom, des de casa). Certament, el joc d’equilibris i de palpar les textures recorda aquell Flexelf d’Àngels Margarit, en què la mateixa coreògrafa ja advertia a les famílies (amb una irònica i provocadora invitació) a què la canalla s’atrevís a ballar a casa emprant cortines, coixins i llençols. Aquest Plàncton no tanca mai les portes (la canalla que no s’atrevia d’entrada a accedir a la mitja escena hi acaba entrant i disfrutant). Mai és tard per gaudir del ball i per experimentar imaginativament la ciència.