Sònia Gómez és una coreògrafa que contagia el joc, les ganes  de connectar amb els altres. Com a coreògrafa del Tot Dansa ha propiciat un muntatge que és fresc, compromès i equilibrat. Ha estat refrescant per la música (un plaer la música en directe, fos percussió, vent metall o les veus finals, d’una nitidesa extrema) i comprovar les ganes de ballar i de barrejar-se (ordenadament) entre tots els membres de les diferents escoles. Ha estat compromès perquè ha demostrat que la dansa és un element de socialització i enriquiment cultural dins de les aules (i en horari lectiu). I perquè ha permès la trobada constructiva d’alumnes d’instituts públics de tots els barris, amb el que supos de transversalitatsocial i cultural. I manté un equilibriprudent per tal que tothom disfruti ballant i donant espais de protagonisme a cada grup, a cada individu.l 

Sònia Gómez interactua amb el que se li presenta al davant. Va fer un espectacle amb la seva mare (Mi madre y yo), però també amb persones anònimes, provocant-los (Experiencias con un desconocido). També s’ha atrevit a incorporar la dansa tradicional de les jotes (A vore) i articula discursos, sempre amb un punt d’ironia, insòlits, que desarmen l’espectador (Ballarina). Ara ha treballat amb joves adolescents, de diverses edats. són uns cossos carregats d’energia però, potser, desentrenats. Tot i així, ella ha comprovat que tots tenen una certa necessitat d’exhibir-se, encara que sàpiguen que elseu cos està en transformació. Per això,són molt suggerents les fraxses simples que van projectant des dels marges (en clau d'”últimament….” o “Encara”). tots els “últimaments” remeten al comiat de la infància i els “encara” al desig de l’accès a la vida adulta. La veritat dels joves és tan gran quan parlen, com quan ballen. Cadascú amb els seus recursos i la seva vergonya. Però mostrant-se (en sessió matinal, als companys de classe; a la tarda, davant dels pares) generosos. No és una intervenció multitudinària al Cantània com a primària, és una aposta més enfocada, personal, compartida amb desconeguts, sabent-se membres privilegiats d’una pinya ben diversa. A partir del curs vinent, aquesta coreografia també es podrà accedir a través del programa Tots Dansen per tot Catalunya. Projecte d’èxit, ben dolç.