Un espai tancat per a ments obertes. Un lloc on sentir-se a casa o on acollir la diversitat sense els filtres dels prejudicis. Núria Planes i Agnès Jabbour acompanyen Xavier Palomino a revelar les seves pors, des que s’adona que estimar als companys de classe té més impediments que si s’enamorés d’una companya. En la joventut, revisa el seu àlbum de fotos familiar i reivindica celebrar-se tal i com se sent. La proposta d’Orientación Colectiva Loli va de la denúncia a la coreografia més festiva. A celebrar la llibertat i ampliar les mirades a la tolerància. Les tres intèrprets (el gènere de la frase ja deixa de tenir sentit) poden semblar una amenaça a l’ordre heteropatriarcal establert i, la seva extravagància pot ser titllada d’escandalosa. En realitat, el que escandalitza, fins a provocar la rialla d’incredulitat, són les opinions sobre l’homosexualitat (sovint considerada quasi com una malaltia o un vici) de persones heterosexuals, aparentment civilitzades i integrades a una societat democràtica i oberta.

La zona franca és aquell espai en què es pot ser sincer i revelar els desigs sense la por al què diran. És un refugi en que la diferència es respira amb la normalitat de qui vol escoltar l’altre sense jutjar-lo, com a l’escena final de Foradada (una peça de negació de la sexualtat, a partir d’una llegenda). Zona Franca és, alhora, un lloc geogràfic inhòstpit, una barriada al darrere de la gran urbs en què els prejudicis atempten amb violència.

El desplegament de vestuari i coreografia es ompleta amb petits monòlegs que van centrant la història, sempre des d’una honestedat i un punt d’ironia (amb el joc de cartells escrits en cartrons): Una mateixa frase pot tenir significats oposats. L’escàndol sempre el llegeix la persona que està a l’altra riba d’una determinada manera de veure la vida. La peça és simpàtica i reivindicativa, alhora, jugant amb el castellà quan el relat és el del carrer i el català, quan la conversa és en la intimitat, en aquest espai tancat que sap que les persones tenen les ments obertes.

La companyia Orientación Colectiva Loli practica un teatre que serveix per alliberar-se i busca una connexió directa, una comunió festiva amb l’audiència que va entenent qui i per què i fins a on hi ha el grau d’escàndol. Palomino es troba en la disjuntiva de celebrar la seva sexualitat amb la màxima expressió alhora que prova de mantenir unes formes perquè “no se li noti” la seva tendència sexual per estalviar-se problemes; esvaloten el galliner que està disposat a ser interpel·lat, però es fa sense culpabilitzar ni incomodar cap opció de parella.