Javier Ariza és un showman. A més dels malabars i els números circenses, en Periquillo sap guanyar-se al públic. Els escolta, interactua amb ells i improvisa segons el que li diuen. I si veu a algú que se’n va a mig espectacle, no dubta en demanar-li que es quedi (i ho aconsegueix). Les reaccions espontànies i l’humor impetuós, amb jocs de paraules i ple de naturalitat, són els grans valors d’un solo en què tampoc hi falten els equilibris amb monocicle, seguint la progressió del “més difícil encara”.

De darrere d’una senzilla mampara treu els diferents elements que necessita en cada moment. I si alguna temeritat falla, el pallasso sap perfectament introduir l’error en la dinàmica. Ens preguntem amb curiositat si el gag estava o no preparat, però la veritat és que tampoc ens importa. Ariza, amb simpatia, espontaneïtat i un pèl d’ironia sap connectar amb els assistents i mantenir-nos en el seu joc fins al final “por todo lo alto”.