Ramon Madaula li agrada riure’s del patetisme quotidià. Fer-ho amb uns personatges que viuen una veritable crisi a l’escenari, servit per uns actors que busquen una veritat que, per no exagerada, convenç i diverteix al públic. No hi ha grans gesticulacions, si no petites moviments de canell per diluir bé el sucre al tallat. Són les pauses el que fan que aquesta broma cobri dosi de bomba de rellotgeria. Jordi Coromina i Xavier Bertran serveixen molt bé el text que li agrada deixar-se anar pels localismes i per les situacions més ensopides per amagar-hi una fantasia que es desperta, creix i esclata a la imaginació dels personatges i, també, de l’espectador. És una obra, probablement políticament incorrecte. que es construeix a partir d’una visió masclista de dos operaris de la Balay. Però que es por reproduir entre dos amics amb una parella estable però més aviat adormida que, un dia, queden per fer un sopar junts. i eixorivir-se. Hi ha un cert desenfrè tipus Els veïns de dalt. Sense, en prou feines, moure’s de la taula de sempre (tot i que vagin intercanviant-se les cadires).

Madaula es defineix com autor de teatre costumista. Que parla del que ha viscut. O que ficciona, allò que li és proper. Quan parla a L’electe del pànic que té un jove polític en el seu discurs d’investidura, planteja l’angúnia per no ser valorat a la família, i que es decideix un repte majúscul per fer-se valdre. Un fet similar li succeeix a l’escultor d’Adossats. tot i que, en aquest cas, el conflicte passa per un polític en hores baixes que viu en una casa adossada el que, aparentment, és una vida envejada.

Aquesta proposta, en realitat, reescriu Ignots, que havia estrenat al Maldà, uns mesos enrere. Toto ique el punt de vista sigui completament masclista, en realitat, és un homenatge a les dones dels dos protagonistes. Eles són les que saben superar les crisis emocionals, les que  troben satisfacció en els seus projectes, les que disfruten anant al teatre… Al Bar de Ca l’Antònia (per què s’hi dirigeixen en castellà quan tota la retol·lació del bar està en català) no acaben de fer mai net a les taules. Ells, no es queixen, arraconen el que s’amuntega a la taula ivan picossejant, despreocupadament.són els grans perdedors; els incapaços de viure amb pau una fantasia compartida. Es prenen un cigaló; i es miren en reüll per la incapacitat de joc o de respectar les normes del seu amic, que ha passat a ser, en certa manera, un adversari home alfa. 

Estrenada al setembre, la producció continua, com a mínim, fins a les festes de Nadal. Excel·lent proposta per baixar els canelons compartint vetllada amb amics, o bé, amb les germanes i els cunyats.