Tomeu Amer gaudeix del ritme creatiu mallorquí. De no haver tingut pressa per a signar el nou treball d’Hotel Iocandi, depsrés d’aquell preciós i suggerent Esquerdes. Peix és un treball en el l’actor que actua sol i que, per tant, ha pogut donar voltes a enfilar tot allò que li preocupava i consultar-ho amb la mirada externa sempre sensible d’Ada Vilaró (UrGENTestimar, 24 hores…).

L’acròbata especialista de fer equilibris amb l’escala ha bastit un personatge vulnerable pero d’una sola peça, integre. Perquè el treball actoral és honest i s’ha cuinat a foc molt lent, un luxe que permet disfrutar delprivilegi d’un espectacle carregat de capes i que transita des de l’emoció més profunda a la incertesa o el despropòsit mes còmic.

Peix és la mirada al mar d’un illenc. D’allò que és, ara, i del que va ser. Hi ha un regust al treball de Toni Gomila (Acorar i,sobretot, Rostoll cremat).La sorpresa es que Amer es revela com un actor que sap aguantar la mirada al públic, que hi connecta (tot i que pot ser molt perillós el joc de fer intervenir l’espectador dalt de l’escenari). El seu humor blanc, en realitat, és molt negre.