Pastorets superestel

Tradició i actualitat, fantasia i realitat s´ajunten en aquesta dinàmica versió, any darrera any renovada, a ritme de música rock i amb rap inclòs. Quan el reconegut director-actor-dramaturg Ricard Reguant va escriure Els Pastorets Superestel, l´any 1978, va aconseguir un text amb un joc d´històries paral.leles que es va avençar al seu temps i que ha esdevingut un nou clàssic i un dels textos renovadors dels Pastorets més interessant i aconseguit, rabiosament actual. Per una part es juga a la història tradicional i per l´altre ens trobem amb una realitat quotidiana inversemblant.  Una parella d´ immigrants sense sostre, amb ella a punt de parir, busca refugi al metro per guarir-se del fred. Els pastors de la tradició troben identitat en uns nois i noies que ajudaran als forasters.  Al bell mig, el joc, les trampes, les aventures i les persecucions dels dos pastors, Toia (una noia) i Cigronet, burlant als ingenus dimonis, dolents de poca volada, el Gran Tronera amb els seus ajudants, que ben poc l´ ajuden, Forques i Piula. La música que també es va revisant i actualitzant any darrera any és d´en Toni Olivé, lider de l´històric grup Melodrama. Destaquem el Rap del Tronera que podeu seguir i ballar des de la web del teatre, www.jtregina.com Un bon espectacle garantit per gaudir amb tota la família amb prop de 20 persones a l´ escena, amb els actors i actrius habituals de la Companyia La Trepa i amb els fundadors de la companyia i del teatre, Agustina Solé, directora, i Maties Gimeno, formant part del repartiment amb, per ordre alfabètic, Mariona Campos, Marcel Clement, Olga Fañanás, Gerard Flores, Marc Miramunt (Gran Tronera), Esther Pérez Ferrer (coreografies), Alicia Olivé i Roc Olivé, fills del compositor i artistes invitats. A l´estrena de l´obra el 1978 a l´Orfeó Gracienc i posteriorment al Club Helena de Gràcia i al Centre Moral del Poble Nou, hi van participar entre d´altres gran actrius com Montserrat Salvador, Angels Gonyalons, Mireia Ros, Montserrat García Sagués, Margarida Minguillón, Cristina Dilla, Gemma Nierga, Roser Contreras... i actors com Francesc Orella, Enric Pous, Martí Galindo, Jaume Nadal, Quico Romeu, Enric Cervera, Jordi Galcerán...  Dos pagines web que us recomenem http://ricardreguant.blogspot.com http://lafonoteca.net/grupos/melodrama Text: ferranbaile@gmail.com

Es diuen Pastorets, però la versió que ha reposat la companyia La Trepa, extreta del seu repertori i que té com a autor Ricard Reguant, n'agafa els trets més importants per fer-ne una història nova que faci de pont entre la contemporaneïtat i dos milers d'anys enrere.Els elements del present hi són representats per una parella d'immigrants que es refugien al metro a punt de tenir una criatura, per una ballarina de claqué que para el barret en un dels passadissos del mateix metro i per alguns ciutadans que van i vénen atrafegats per sota els túnels.Els elements fantàstics hi són representats, esclar, per la tropa de dimonis, el manaies Gran Tronera, el seu ajudant Forques i una colla de galifardeus amb cua, banyes i forca.Els elements històrics i populars hi són representats pels pastorets de temps passats, per la gent que els envolta i per les situacions que la llegenda els atribueix.Tres puntals dramatúrgics que tenen l'objectiu de comptar amb el que presumptament coneixen per tradició els espectadors, o el que fins ara coneixien, i que la companyia regenera i reactiva al seu gust en un musical que destaca, sobretot, per la trempera del cos de dimonis, que provoquen algunes corredisses, alguna histèria col·lectiva de la platea i que en algun moment la parella Gran Tronera i Forques converteixen en número de clowns. (...)

“Qui no ha fet els Pastorets no en sap, de fer teatre”. Ho va afirmar Ricard Reguant, autor de Pastorets Superestels, en la xerrada postfunció del dia de l’Autor. Com cada any des de en fa 19, La Trepa representa al Jove Teatre Regina aquesta versió divertida i irònica del clàssic català. (Així, doncs, podem afirmar que en saben molt, de fer teatre.) Els espectacles dedicats també (no només) al públic infantil se sap si han agradat perquè els nens no enganyen. O riuen, o badallen, o se’n volen anar. I aquí no només van riure sinó que molts es van quedar a la xerrada amb els autors del text (Reguant) i la música (Toni Olivé). I es van portar molt bé. L’obra és en constant actualització. Se’ns presenta una parella, pobre, sense un duro, que baixa del poble a Barcelona per anar al metge (ella està a punt de parir) i es queda penjada a la gran ciutat, disposada a passar la nit al metro. Uns pastorets urbans els faran companyia i un àngel igualment urbanita els explicarà una història que, ves per on, és molt semblant a la seva. L’obra, un viatge pels inferns i pel món cap a Judea, transcorre amb ritme, entre les rialles dels més petits i les cançons, sovint picades d’ull a l’actualitat, són també una tortura per a Tronera, el cap dels dimonis, que reconeix que no suporta la música pop ni el Justin Bieber!!! Les trapelleries maquinades entre les calderes dels inferns no arribaran mai a bon port perquè la Toia i el Cigronet sempre se sortiran amb la seva deixant amb un pam de nassos el Piula, el maldestre ajudant diabòlic. Hi ha coses que els nens no entenen, ni falta que els fa. Diu el Reguant que quan van començar a fer els Pastorets l’actualitat política farcia el text. Llavors qui pillava era el Fraga Iribarne i l’antiga Alianza Popular. Els nens, com si res; els pares i mares es feien un fart de riure extra. Ara, en una situació social ben diferent a la dels darrers anys 70, qui pilla és la Colau. De bon rotllo, però: les referències a la Superilla del Poblenou o al Bicing són anecdòtiques i gens feridores. Una escenografia que juga amb un infern dibuixat i en ebullició gràcies a jocs de llum (i de mans!), a fugides de l’escenari a la platea i efectes especials a mida que arrenquen encara més riallades dels nens. Les coreografies i,sobretot, el domini dels 12 intèrprets que coincideixen a l’escenari, acaben de perfilar un espectacle rodó que fa passar una bona estona amb aires nadalencs.