Out Of The Blue

Una de les estratègies que Fira Tàrrega 2019 ha complert amb determinació és la programació de petites peces de les diverses arts escèniques en viu amb l’objectiu de fer gaudir un extens ventall de persones. Però sobretot, per crear nous públics. Quina manera més eficaç per fer-ho possible que brevetat, tècnica i narrativa aplegades en una proposta llesta per al consum immediat.La companyia Larutan, amb l’espectacle Out of the blue II, de només 11 minuts n’és un bon exemple: dos intèrprets exquisits, mil·limetrats, compenetrats i precisos. Es tracta de Denis Martinez i Maria Andres. Amb una coreografia efectista, que signa ella i un ampli ventall de significats, com l’evocació de la imatge d’un oceà i el seu blau. Tot plegat, una intervenció senzilla, clara, que va aplegar una munió d’espectadors de totes les edats i que va ser ben celebrada.En el capítol del moviment, més enllà de les qualitats tècniques assenyalades, destacar una expressivitat viva: pertinent per a la història que s’explicava. Grans desplaçaments, en format de duo, amb un treball de coordinació que convidava a pensar en un regal per als sentits. Allunyats d’un discurs més enllà de l’estètic, compassen amb els seus cossos una idea d’harmonia i profunditat molt adient.La música de Plastikman i el vestuari també de Maria Andres trenquen la uniformitat de l’obra, com per accentuar l’estranyesa del moment: sobre allò que evoquen enmig d’una plaça plena de gent; però també sobre la sort de les trobades casuals, com les que segur es van produir en més d’una persona, a la recerca de coses gratis a la Fira, enfrontats probablement per primera vegada amb la dansa i amb la sort de trobar una peça com aquesta. Així segur que farem més aficionats!

Una peça de dansa breu i intensa que, a través de la repetició i del vestuari dissol cap jerarquia social de gènere. És un moviment ampli que, busca la connexió amb el públic, mirant de fer entenedor allò que volen expressar amb el seu ball. De la coreografia doblada (tots dos fan les mateixes passes des dels diferents cossos) es conclou amb una interacció dels dos intèrprets. Es combat contínuament la idea que el noi sigui el portor i la noia l'àgil, per exemple. Elpes de la coreografia se'l van passant compartint el rol de líder i de punt central de la dramatúrgia.