Enginyós espai musical a partir de material reciclat. Els elements ressonen a través dels auriculars. Si aparentment els instruments de percussió semblen els únics de la instal·lació, també s’experimenta amb “aparells de corda (sigui amb arquet de vilií racant-la ipuntejkant-la) i de vent, amb una notable vinculació (encara que siguiper repte musical amb l’univers de Xavi Lozano (El diablo cojuelo)

Com els d’1watt (Tales of Noone) conviden a l’experimentació sense la voluntat de composar o interpretar cap partitura. És un espai ideal de complements de festivals que permet indagar, provar i prendre’s un descans del brogit de sensacions per la cadena d’espectacles. Joc de prova i error amb una sonoritat molt variable (amb els auriculars posats) per fer que l’experiència no es limiti als cops de ritme i al soroll, si no que es desplegui una escala de matisos sonors. Un exercici que incita a descobrir i aprendre.