La vista és instantània, no es pot reduir la velocitat de la mirada. Però sí que es pot convidar a calmar l’atenció de tot el que s’ha de veure, a poder fer un passeig, un travelling (calmat) amb uns zooms quasi hipnòtics, contemplatius. Tot forma part d’una road movie intuïtiva.

És habitual trobar espectacles d’aquest tipus a Fira Tàrrega. Com el que proposava un recorregut individual caminant marxa enrere l’any passat (Reverse). O atenent als rètols dels intèrprets de The frame. O imaginant exercicis fantàstics (Momentos estelares de la realidad o The hole & Corner Travel agency). Ara Ferran Orobitg proposa la peça més intimista d’una companyia, Fadunito, que fa dues d’dècades es va estrenar amb un espectacle popular d’animació. El minimalisme és extrem en aquest treball, en el que l’espectador (es va per parelles) no creua una paraula amb el conductor del vehicle i es posa unes ulleres de cartró que tapen els laterals. També els posen uns auriculars silenciosos per esborrar els rastres de so. De fet, l’acció es planteja ben d’hora, quan la ciutat encara s’està despertant, tot just que ha passat el servei de neteja.

Una paret escrostonada, una porta, la creu d’una residència d’avis o la visió imprevista en un carreró estret són imatges que configuren un mapa, un relat, una percepció que cada espectador pot anar tramant en una mena d’àlbum de fotos que pot evocar a passat, present o futur. El més bell pot conviure amb el més brut. Les pedres d’una arcada antiga, amb els contenidors.