L’espectacle «Opera for kids» és una mena de tutorial per a joves i petits melòmans —o no tan melòmans— que els introdueix en el món de l’òpera amb la descoberta d’algunes característiques dels cantants, de les peces que interpreten i del món líric que encara té l’etiqueta d’elitista. I ho fa amb una concepció teatral de fons, amb un guió ben estructurat que no obvia l’humor moderat, amb alguns moments de parella de clowns, i amb una presentadora o mestra de cerimònies —una noia que comença confessant que l’òpera l’avorreix— i a través d’un dels recursos del gènere fantàstic: el somni. És així com la noia en qüestió es troba amb els tres cantants protagonistes del repetori operístic: una soprano, un tenor i un baix.

Dic que és una mena de tutorial perquè si l’espectacle fos un video de YouTube com els que ensenyen a cuinar, preparar un hort urbà, desmuntar una màquina de rentar o configurar un ordinador, els coneixements bàsics que en traurien els qui el visionessin serien els imprescindibles per perdre la por a un gènere que, malgrat el llast d’avorrit que arrossega, quan s’ha incorporat en programacions de teatre familiar amb bon gust i una pàtina de pedagogia, sempre ha donat bon resultat. Una prova en són els espectacles que generalment programa el Gran Teatre del Liceu o els de L’Auditori, per als més petits, i també podriem esmentar les trapelleries de la companyia Cor de Teatre, aptes per a tots els públics.

«Opera for kids» és una altra cosa. Tot i que el repertori operístic és la base del guió, ben aviat aquest tendeix a passar el relleu del protagonisme al món del somni de la petita mestra de cerimònies i als tres cantants, evidenciant i ironitzant sobre els seus egos, les seves aptituds i les seves mancances. (…)