Planella/Cònsul/Alexandre amplien el capítol de la caiguda de la ciutat de Barcelona davant de les tropes borbòniques de Felip V. Si al 2012, van fer pedagogia amb la història de Catalunya (Trifukes de la Katalana tribu) ara enfoquen específicament a la defensa de la iralla de Barcelona, al 1714. No hi entren els personatges històrics (que ressonen lluny, com si fossin canonades) si no els anònims que van morir per defensar els seus drets. Una actitud molt vàlida que transforma un fet històric amb una realtat soocial, pròxima i en la que tothom s’hi pot identificar.

També hi ha un viatge en el temps. Això permet creuar un pont entre els que van morir per la dignitat i els que la reivindiquen ara, amb una operació tant pacífica i democràtica com el dret a decidir. És, doncs, una peça amb un punt alt de militància. Aquest amor a la raó i al diàleg, ben vàlid, potser seria més efectiu si en comptes de pronunciar-lo amb les rèpliques, n’hi hagués prou amb la demostració, que ja es produeix a l’escena. Això permteria que l’espectador fes les seves pròpies conclusions: com menys dirigit, més convincent.

Un treball còmplice amb els grups amateurs, que completen l’escena. La música, tractada puntualment, evoca moments que commouen (que recullen els pensaments dels protagonistes) i és èpica i encesa, quan convida a la defensa, a la dignitat, a la revolta pacífica. Endavant!