SiNOPSi
Boris Eifman presenta una versió contemporània i poètica del text de Puixkin
No hi ha cap dubte que el treball de Boris Eifman és dramàtic, eròtic, enginyós, bellament il·luminat i visualment molt atractiu.
Eugene Onegin, la novel·la èpica d’Alexandr Puixkin de l’any 1833, una de les obres més estimades de la cultura russa, serveix de base per a una adaptació amb una mirada contemporània de la poesia i l’essència del text.
Eifman, l’iconoclasta coreògraf, ha situat l’acció a l’any 1991, en l’època post-Perestroika, un moment en què Rússia es va transformar completament. En un intent d’expressar l’espiritualitat íntima mitjançat la dansa i de mostrar els racons de l’ànima, s’intercalen fragments del clàssic de Txaikovski amb el rock de Sitkovetski.
La coreografia d’Eifman, defensada amb una companyia de ballarins extraordinaris, és impressionant, ràpida i plena de moviments acrobàtics