Recuperar una peça de dansa de fa deu anys i
que aquesta no pateixi el pas del temps 
demostra la saviesa en que va ser creada. Al llarg d’aquest període, Jordi
Cortés i Damián Muñoz han mantingut l’obra “engrassada” gràcies al gran reclam que ha obtingut Ölelés per part dels programadors i a
les més de cent funcions que han fet arreu del món. Si la peça ja va emocionar l’any 2004, ara que
els intèrprets han guanyat anys i corpulència, l’obra creix en maduresa i una justa i
colpidora contenció.

Cortés i Muñoz han arribat al moll de l’os, a l’essència
del contingut del llibre deSándor
Márai L´última trobada, deixant de banda tot allò que pogués
allunyar-nos del retrobament de dos vells i inseparables amics després de
quatre dècades. Entre ells hi ha pendent de solucionar un conflicte. Els
records fan florir emocions insuportables i el camí de la redempció és
convulsiu, però tot va a favor de la recerca d’una veritat desitjada.

Acompanyats per un ventall de músiques tant clàssiques com
contemporànies, entre les quals destaca la veu de Sílvia Pérez Cruz, ambdós intèrprets teixeixen uns moviments i
acoblaments corporals durs i difícils, evolucions que segueixen executant amb
una seguretat afinada.

L’aplaudiment d’aquest “remake” es fa
extensible a l’equip del projecte. Des de Maria Muñoz, per la seva col·laboració
en la direcció escènica, fins a Antonio
Belart, pel disseny de vestuari, i a Javi
Ulla, per les excel·lents llums, elements aquests últims que ens endinsen en l’atmosfera
elegant i melancòlica d’un dels salons d’un castell d’Hongria, on els dos amics
protagonitzen un duel sentimental. Imprescindible.