Quants Billy Elliots de dansa contemporània
sortirien si els nens veiessin més ballarins com els de Chamaleon? Hi ha una
rudesa bella en el moviment d’aquesta companyia que arrebossa delicadesa i fortalesa a
través del moviment. La dansa és un cosa d’homes com de dones i aquesta
companyia de Manchester ho té molt clar.

“Of man and beast” d’Anthony Missen –que és una
adaptació de carrer d’una obra més llarga, “The Beauty of the Beast”– ens
convida als rituals d’un grup d’homes; des dels primers contactes amistosos a
un test de “masculinitat” per ser admès en aquest grup tan selecte que oscil·la
de les humiliacions a la camaraderia entre els seus membres. Entrar a formar
part de la colla no és tan fàcil; quan irromp el més jove, els altres cinc se
n’enriuen del seu repertori de moviments de hip hop. El noi s’empassa l’orgull
i encegat pels altres cinc mascles els segueix la corda sense parpellejar.

Amb la mà al paquet mirant descaradament al públic
els sis homes d’aquesta colla semblen esforçar-se per complir amb els tòpics.
Amb les seves accions i la seva fisicalitat espectacular –s’arrosseguen,
s’aixequen els uns als altres pels aires, cauen al terra i volen a un pam de
terra– ens transporten a diferents ambients i situacions. De vegades sembla que
estiguem presenciant una escena en un pub, altres un vestuari d’un club de
futbol, altres en un concert de hard rock.
L’autoparòdia batega al llarg de l’espectacle, sobretot gràcies a l’energia
elèctrica de Lee Clayden, que encarna el líder del grup. La selecció de
músiques ajuda a l’espectador a moure’s intuïtivament d’una escena i d’un estat
d’ànim a l’altre.

D’homes a bèsties, el líder del grup es transforma
en un domador de bèsties violentes. Però, el soufflè de testosterona acaba desinflant-se, i Lee Clayden
s’arrauleix en posició fetal, com si els seu sistema i als dels altres
ballarins ja no poguéssim aguantar més les estridències de la paròdia. Per fi,
es treuen el pes de l’estereotip i respiren.  

La coreografia desplega un bon reguitzell de moments
per dir “uau” molt efectius, sempre al servei de la història. “Of man and
beast” exposa de manera molt òbvia la conducta de grups d’homes que
s’auto-imposa per complir amb uns clixés culturals. Anthony Missen fa explotar
la bomba dels mascles alfa per oferir al públic un full en blanc, altres camins
per a la masculinitat.