SiNOPSi
Una memòria amarga construïda amb un afinat sentit de l’humor. On la condició de l’exiliat s’universalitza i es tradueix en condició del desplaçat, del desarrengat o de la marginalitat. Una peça que reflexiona sobre la memòria, però també sobre l’oblit. Sobre els motius que condueixen a l’exili, però també al comportament costumbrista d’arquetips personatges, possibles habitants de qualsevol poble del planeta.
L’obra narra els successius trobaments entre l’Òscar i la Bruna, dos exiliats que en el transcurs d’un temps imprecís recorden episodis del seu poble: Nuestra señora de las Nubes. Records pels quals transita una galeria de personatges molt diferents, habitants d’un món carregat d’imperfeccions, però on les esperances i els somnis ocupen un destacat lloc.
Una peça inspirada en el realisme màgic i construïda a partir de l’humor amb el qual es viuen les coses quotidianes, però també de la tragèdia que acompanya als desplaçats de la seva pròpia terra.
