Parlar per no dir res. Immergir-se en un doll de paraules per defugir, al cap i a la fi, allò que realment calia dir. Bloquejar la veritat imminent perquè aflorin les veritats ocultes, massa temps contingudes, silenciades, atrapades en la silent absència. El text de Lagarce és un exponent de narratúrgia compulsiva, un teatre sense acció, un drama estàtic, que ens arriba pràcticament en forma de monòleg, malgrat que hi ha cinc intèrprets en escena, els membres d’una família que ha callat massa o que s’ha instal·lat en el malentès. Fosca experiència d’una verbalitat espessa i anfractuosa, finalment per no explicar l’imminent final de la paraula. Aneu-hi armats amb unes incontenibles ganes d’escoltar. La pluja de paraules us calarà fins al moll dels ossos.