No sé com gloses

Aquest projecte que ha seleccionat el Projecte Alcover és molt adient per a escolars. Amb una forma pedagògica honesta i simple van desplegant l’art de glosar, de cantar garrotins i jotes improvisades. Ho fa un cantaor valencià (Hilari Alonso) i dos "improvisadors", un de mallorquí (Mateu Xurí) i una del Principat (Carme González). El combat de rimes i el joc té forma d’improvisació perquè incorporen paraules que han escrit els espectadors. I els trenen amb una facilitat notable en versos heptasíl·labs i rima constant. S’atreveixen, fins i tot, a jugar al Qui és qui? Amb la platea d’Els Carlins plena fins a la bandera (celebrant el dret a recuperar el 100%). Hi incorporen fragments d’àudio i de video d’antics cantaires de referència. Demostren que l’art de rimar cantant (cada territori amb tonades característques i sempre amb un to foteta ben còmic) té molta més tradició que el rap urbà. I conviden a no perdre les paraules i a recuperar la cançó en el treball, dues bones maneres d’agilitzar el cervell i l’ànima. El mèrit és que, tot i que l’empatia del la parella més jove (la Carme Gonzlez i Marçal Ramon amb l'acordió diatònic) és la que connecta amb els alumnes, acaba sent el rimador mallorquí el que tanca la sessió amb el públic a la butxaca. La seva habiilitat en trenar paraules recomanades és com una font d’aigua fresca, imparable. Quina canya!