CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 15 de juliol de 2013
CRÍTiCA: Nit de ràdio dos punt zero
Una deliciosa amanida digital, digerible i passada pel sedàs de la dieta teatral mediterrània. (…) ¿Per què l’amanida digital en qüestió és digerible i a més passada pel sedàs de la dieta mediterrània?: doncs perquè és un espectacle d’una hora i quart per a tota mena d’espectadors —això sí, amb un mínim, ni que sigui mínim nivell, de nocions del món digital— i també perquè recorre a referències molt pròximes, de mar i muntanya, que tothom identifica, com per exemple Pep Guardiola (futbol), Quim Monzó (literatura) o Jordi Basté (ràdio). Cristina Clemente s’ha rigut del món radiofònic per dins i de qui el vetlla, sobretot de matinada. El programa de ficció del seu espectacle comença sent un punt de contacte entre oients que busquen i no troben i acaba sent un consultori de filosofia de la vida i una teràpia dels propis personatges que el protagonitzen.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Nit de ràdio dos punt zero
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7