Nit de ràdio dos punt zero

La trama transcorre en un emissora de ràdio, els protagonistes són els membres d'un programa de matinada que ajuda als oïents a trobar coses (Ho busco però no ho trobo) que volen fer el programa de la tarda perquè consideren que poden donar molt de sí mateixos en un altre tipus de format. L'Anna (l'Alicía Puertas) és la becària que aprofita aquella nit per demostrar que ella també pot fer antena. A partir d'aquí, els protagonistes deixaran de ser els oïents que truquen per demanar ajuda psicològica i les metàfores digitals serviran per ajudar-nos a conèixer els quatre protagonistes que s'amagen darrere el micròfon.La SalaFlyhard es caracteritza pels seus espectacles plens de frescor, proximitat amb el públic i quotidaneitat, elements que ha sabut conjugar a la perfecció la Cristina Clemente en aquest muntatge. La història ben tramada, amb un llenguatge que fila prim, no permet en cap moment que l'espectador s'avorreixi i el fa romandre ben atent, gairebé sense poder parpellejar, a cada jugada. Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Alícia Puertas aconseguixen un cop més captivar al públic amb les seves interpretacions des del primer minut de funció. (...)

Una deliciosa amanida digital, digerible i passada pel sedàs de la dieta teatral mediterrània. (...) ¿Per què l'amanida digital en qüestió és digerible i a més passada pel sedàs de la dieta mediterrània?: doncs perquè és un espectacle d'una hora i quart per a tota mena d'espectadors —això sí, amb un mínim, ni que sigui mínim nivell, de nocions del món digital— i també perquè recorre a referències molt pròximes, de mar i muntanya, que tothom identifica, com per exemple Pep Guardiola (futbol), Quim Monzó (literatura) o Jordi Basté (ràdio). Cristina Clemente s'ha rigut del món radiofònic per dins i de qui el vetlla, sobretot de matinada. El programa de ficció del seu espectacle comença sent un punt de contacte entre oients que busquen i no troben i acaba sent un consultori de filosofia de la vida i una teràpia dels propis personatges que el protagonitzen.

La Villarroel torna a optimitzar espais i temps. En ple Grec, va sorprendre tothom amb El loco y la camisa, que va aixecar el públic de les cadires però que va estar en cartell molts pocs dies. Ara, encara en ple Grec, ha encaixat en la seva programació dos espectacles de la Sala Flyhard, Nit de ràdio 2.0 i Un home amb ulleres de pasta, respectivament de Cristina Clemente i de Jordi Casanovas, com ja va fer la temporada passada amb Burundanga, un altre exitós projecte de la factoria de Sants.