Diu l’actriu i cantant Mariona Castillo (Barcelona, 1983) que aquest musical la perseguia des de feia anys. El seu pas en les últimes temporades per diversos muntatges musicals de llarg recorregut («Mamma mia!», «Cop de rock», «Guapos & Pobres») i algun de cambra («Mares i filles», «Limbo») hauran fet que se’l reservés fins ara. I quan s’hi ha posat, ha entrat en la pell de totes les dones protagonistes que envolten el període en crisi de la quarantena del director de cinema Guido Contini —un musical de Broadway del 1982, basat en el film «8 i 1/2» de Federico Fellini i que es considera autobiogràfic del mític cineasta—, un personatge que en el muntatge de Mariona Castillo hi figura absent en una cantonada de l’escenari, amb una simple cadira i una americana al respatller. (…)

En un musical d’una hora justa, doncs, l’actriu i cantant fa de la dona de Contini, de la seva amant, d’una periodista, de la seva musa, de confident, de dissenyadora, de la seva mare, d’una prostituta… I és així com aquells qui potser havien conegut tots aquests personatges femenins a partir de la versió cinematogràfica de Bob Marshall del 2009 hi recordaran ara les actrius Nicole Kidman, Marion Cotillard, Penélope Cruz, Sofia Loren, Judi Dench, Kate Hudson o Fergie.

Totes en una. A Mariona Castillo només li cal un mocador negre, ara al coll, ara al cap, ara a l’espatlla, ara a la cintura…, per adoptar cadascuna de les dones i, sobretot, deixar que flueixi la seva vena interpretativa, la seva càlida veu, el seu do de practicar la metamorfosi saltant d’una dona a l’altra en cadascuna de les peces musicals i escodrinyant, amb una expressivitat diferent cada vegada, l’ànima de cadascuna de les dones que envolten el cineasta Guido Contini. (…)