Natació sincronitzada

El Sismògraf vol demostrar que la natació siincronitzada no és més que dansa en un altre medi. Com podria ser la dansa vertical (que alterna les façanes i l'aire), la sincronitzada és ball dins de l'aigua. I, aquesta vessant espectacular, tant ben seguida mediàticament gràcies a la pila de medalles olímpiques conreades a les piscines, permet convertir-la en una punta de llança per a ser porta d'entrada a la dansa.  Efectivament el cos de sirenes de les nedadores de SincroMataró i, sobretot el seus cants d'ànim a peu de piscina per a les seves companyes és d'una frescor i naturalitat que atrapa. Com a la dansa, les nedadores necessiten moltes hores d'entrenament per ajustar la sincronització i descobrir noves formes (sobretot en la modalitat de combo) per a fer una acrobàcia més atractiva i explossiva. Els inicis de La Veronal li deuen molt a la gimnàstiica esportiva (que no a la rítmica). Per això, sovint la laxitud, la fusió dels cossos en escena tenen un notable desgast físic (mantenint-se al marge del contact i de la dansa mes física, d'impacte corporal). En els deplaçaments àgils i rodons de La veronal (per citar una companyia de refer``encia avui al sector de la dansa actual) hi ha prou coincidències amb la natació sincronitzada. De fet, en la lunyana Marató de l'espectacle, a Barcelona, les actuacions més espectaculars eren aquelles que els ballarins es desenvolupaven a la piscina Picornell, pujant als trampolins i escampant coreograifia també, puntualment, dins de l'aigua. El medi líquid esculpeix també els moviments.