CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Monument dramatúrgic, potser una mica envellit
Publicat el: 23 d'octubre de 2023
CRÍTiCA: Ñaque o de piojos y actores
Vist el divendres, 20 d’octubre de 2023 al Tantarantana Teatre de Barcelona
Un text fonamental de José Sanchís Sinisterra, el dramaturg valencià que va fer gran part de la seva carrera a Barcelona, creant un espai rellevant fins a dia d’avui: La Sala Beckett de Gràcia, que fa uns anys, i ja després del seu comiat, s’ha instal·lat al Poblenou, continuant l’essència de donar sortida a la dramatúrgia contemporània més propera, però tot ampliant el focus a nivell internacional. No debades, és la seu del festival RBLS de teatre i textos per a joves, un segment que tenim encara molt buit avui dia.
Amb un aire de ‘Tot esperant Godot’, dos personatges es troben en un espai, i amb un públic, i a banda ens expliquen les seves misèries (sense eufemismes) i aprofiten per a il·lustrar-nos sobre les diferents formacions teatrals que existien al Segle d’Or espanyol.
Es va veure fa molts anys a Barcelona, i ara torna. Potser una mica envellit enfront d’un panorama engrescador de noves veus i textos (un viver dels quals són els presentats al Torneig de Dramatúrgia Contemporània del Temporada Alta gironí, una gran iniciativa). I sent que no per qualitat, sinó tot el contrari, aquells espais buits que genera amb una dicció pausada (que s’agraeix, perquè s’entén tot el text) però que dóna voltes i voltes, arribant un punt on ja poca cosa ens és una novetat. I em penso que és el mateix per a qui no la veiés en el seu moment. 90 minuts que podrien perfectament ser 65-70, perquè és ple de veritables joies quan expliquen l’art teatral d’aquells anys (el mateix que ara, en essència) i les profundes emocions de tots dos en el seu ‘viaje a ninguna parte’, en homenatge a la pel·lícula de Fernando Fernán Gómez.
Ara bé, la interpretació dels actors manté un silenci absolut a la sala, ja que és esplèndida. Fa anys, el primer cop que la vaig veure, vaig pensar que era un bon text per a joves espectadors. No és pel text, però el que ha canviat són els joves i no sé si agrairien l’exhaustivitat d’aquesta proposta, que com he dit al principi, forma part dels textos fonamentals d’una època.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Ñaque o de piojos y actores
TÍTOL CRÍTiCA: Què ens interpel·la els còmics del Segle d’Or?
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6