Inspira Teatre s’ha acompanyat de el suport musical de Joana Gomila (amb la coreògrafa Lali Aguadé van signar el treball Sa mateixa) per proposar un quadre íntim, festiu, comunitari. Tres personatges decideixen allotjar-se en un descampat construint-se una cabana entre joc i cançó, tot amb un somriure de complicitat i a un ritme pausat i constant. Porten a sobre molta motxilla i van escampant els seus esquellots, les cadires, els esclops i les botelles de vidre per guardar l’aigua. El vestuari de les tres imagina una roba per feinejar a la granja, entre gallines i l’hort per a consum propi.

Sí a Sotabosc l’espai ja existia i la sorpresa venia de com hi interactuaven, ara, l’espai és en construcció. Amb la palla fan una mena de gallines que picotegen divertides a les mans de la canalla. Amb un cabdell immens de llana aniran desfilant pel públic fins a tornar a l’escenari on es teixeix amb grans nusos, un tapís preciós que podria tenir continuïtat. A l’espectacle Melic de la companyia If Circus demostraven la capacitat del recurs en una acció acrobàcia. En tot cas, Inspira Teatre sap jugar tots els elements transformant-los i anant bastint una llar cada cop més acollidora. Només quan la casa estigui completada, la canalla podrà entrar-hi i tocar tot allò que la conforma. Nallar (la nostra llar) pen paraula que respon a un verb en infinitiu: La definició podria ser la d'”Acció de preparar una llar per convidar-hi persones”. Inspira teatre amb les cançons d’arrel, que acompanyen a la feina i també diverteixen (sense atabalar) en el descans, són unes ideals amfitriones.