La companyia Vol’e Temps té seu a Còrdova. Però un dels seus integrats és l’igualadí Albert Moncunill, que explicava al final de la representació que ell havia estat espectador de petit de la Mostra i aquesta era una ocasió molt emocionant per a ell. I és el mínim que es pot dir d’un dels muntatges que està cridat a ser un dels millors de l’edició 2015. Una història dolça i divertida, en què es combinen diverses tècniques de circ, teatre i alguna cosa de dansa. 

Tres personatges conviuen en un espai difús: una casa, sembla que sigui. Alguna cosa així com un lloc on tot és possible i cadascú queda circumscrit a les pàgines d’un llibre des d’on estan escrits els seus gestos i moviments. Equilibris impossibles, esquetxos de dansa i teatralitat es donen de la mà, fins al punt que descobrim que no és pas un paradigma aquell context físic compartit i que probablement tingui més de sommieg que de realitat. El relat de l’espectacle és tan obert que permetria tantes interpretacions com espectadors. I l’interès es mantè durant la quasi hora de durada, per a tot el públic sense excepció.

Àlex Riquelme (Múrcia) i Sara Ortiz (Narbonne) són els altres protagonistes de la història: ballen, fan equilibris, juguen amb petites pilotes de plàstic o es desplacen amb velocitat i risc per tota la pista de circ, amb una complicitat envejable. Tots tres saben en tot moment com protegir el company i afavorir el seu protagonisme. Tot i ser una obra coral, no està renyida amb les intervencions estel·lars individuals. I això en un espectacle que combina al mateix temps introspecció i un llenguatge de brillant acció poètica.

A la corda fluixa, entre mirades estranyes d’aquets tres individus que executen l’impossible i en un context desconegut i enganyós, com és aquell espai indefinit de l’obra, Vol’e Temps s’ha guanyat un clamorós i feliç aplaudiment del públic. I no només perquè part de la companyia jugava a casa. Sobretot perquè “Mundos de papel” és una fabulosa projecció de la condició efímera i inaudita de la pròpia vida humana. I tot explicat en un circ a l’aire lliure. Fabulós!