Ballar sobre xanques podria ser patètic però, si s’ha experimentat i se sap treure rèdit de totes les possibilitats, pot acabar resultant elegant, distingit. Com el d’un grup de cignes que alcen el coll, majestuosos per reivindicar les seves individualitats. I és que, tot i que la coreografia és compacta, coral, amb una música sempre suggerent els matisos de cada intèrpret confereix una veu pròpia dins de cada reivindicació. Els diferents cossos (tot i que guarnits amb un vestuari i un pentinat que les unifica) expressen subtilitats que enriqueixen l’acció coral. La companyia insinua situacions emocionals diverses que alternen parelles i renoven mirades. d’un desgast físic notable, la peça connecta amb el públic (l’alçada permet que hi hagi poques dificultats per seguir-les, encara que els espectadors les envoltin, drets) i pot commoure puntualment en els moments de major quietud. 

Una coreografia que s’ha guanyat l’atenció (Premi a la millor estrena de Fira Tàrrega 2016) perquè, a la bona idea de les coreografies se li afegeix executar-les dalt de xanques, sense perdre la seguretat del que trepitja a terra amb els peus. Se’ls hi premia la idea i també el treball per guanyar estabilitat i fiabilitat conjunta. Molt recomanable per a un grup molt ampli d’edat.Cadascú n’exteurà lectures diferents, deixant ben evident que el subjecte de totes les trames són les dones.