Mrs Brownie

L'actriu Laura Guiteras és, dins de la professió actual, una mena de cul d'en Jaumet. Inquieta i experimental, fa la impressió que sempre busca un camí nou. De la universitat a la ràdio, de la ràdio a la televisió i la telenovel·la («El cor de la ciutat»), de la telenovel·la al cinema («La princesa del polígon», el 2007, entre altres títols), del cinema al teatre (Abel Folk la va dirigir a «Pels pèls» el 2007, i Joan Ollé, «A la ville de Barcelona» el 2012), del teatre a la música (amb l'aventura de la formació d'un grup i els concerts), i ara, de la música al teatre musical amb titelles en aquest espectacle, «Mrs. Brownie», en complicitat amb la companyia Teatre Nu, estrenat en gira ja fa dos anys i reposat ara en la recta final de temporada d'El Maldà.En un país on els musicals de tota mena són a l'ordre del dia, sorprèn que Laura Guiteras no hi hagi tingut més tirada. La seva capacitat vocal no hauria de passar desapercebuda de qualsevol càsting, tot i que la diversitat de registres de l'actriu i cantant dóna a entendre també que probablement li agrada anar per lliure.I més lliure i eclèctica no ho pot ser en aquesta recreació en la ficció del que va ser una diva de la música negra americana que els espectadors coneixeran ja a les seves acaballes, immersa en els records de la seva carrera i la nostàlgia del seu esplendorós passat artístic.L'humor, la mort i la tendresa es combinen en aquesta peça breu que Laura Guiteras interpreta com a actriu, com a cantant i posant veu al titella gegant que representa Mrs. Brownie ja de gran. De fet, hauríem de parlar de dos titelles Mrs. Brownie perquè en un parell de flaixbacs —aportació també d'humor interactiu amb l'auditori del pianista i actor Abel Boquera— els espectadors tenen l'oportunitat de saber com era i com cantava la Brownie de jove.La partitura és original dels dos intèrprets, però es diria que surt de l'ànima d'Alabama, amb un repertori de swing, jazz, blues i soul enganxadissos, trencats només per fugaces intervencions parlades de la Brownie, envellida, atrotinada, gronxant-se al balancí, picaresca encara amb el pianista que no l'abandona mai, somniant en el temps que era la reina del cabaret.«Mrs Brownie» és un espectacle de petit format que es paladeja com el tast de xocolata artesana que gràcies al miracle del teatre, una oficiant espiritual negra reparteix entre els espectadors a crits d'al·leluia, al·luia! A banda de la bona composició musical i la impecable i seductora interpretació de Laura Guiteras —convertida en la Brownie titellaire i ventríloqua— hi ha també els seixanta minuts que els espectadors comparteixen amb els dos titelles Brownie, artesania de Martí Doy, que tenen la força de captivar per la seva naturalitat humana tota mena d'espectadors sense fronteres d'edat. (...)

Mrs Brownie és una d'aquelles dives velles del "blues" que només viu dels seus èxits. Ara, sola, en una residència, esl espectadors joves no se'n poden fer creus de la vida que va tenir una intèrpret que arrassava allà on actuava. Només li  fa costat el seu músic, inseparable que llueix una perruca extravagant (que sembla extreta del grup còmic americà Los Modernos). Cal dir que Mrs Brownie és una titella de mida natural, que es gronxa en un balancí, gràcies a l'ajuda d'una assistenta (Laura Guiteras), que li dóna el moviment, la veu i la intenció. Es tracta d'un treball molt divertit que atrapa per la seva desinhibició (una cantant de tots els temps havia de ser una dona molt alliberada i, per tant, no té manies en insinuar històries dignes d'un cabaret) i que sap alternar les manipulacions dels diversos personatges de Brownie (en cada una de les seves diferents etapes) per no esgotar el recurs de moviment de la titella del balancí. La veu és l'única peça del cos que sembla que li respecta, de moment. Paraula de Mrs. Brownie.El músic i la manipuladora d'objectes es dirigeixen contínuament a públic, fent evident que tot és una falòrnia divestida i que necessita de la complicitat de la concurrència. Molt fresc, ideal per a joves que es deixen persuadir per una història senzilla, tendra, divertida i amb els grams de picant que necessita perquè no es faci naïf si es representa a la matinada (com va ser la funció que vam veure al Mercè Arts del Carrer). El cos de Mrs Brownie s'entrega al públic i aquest no té cap mena d'acollir-lo tot fent cors en un espiritual negre que li obren el cel. Al·leluia, al·leluia. 

Ara ja és gran i recorda les cançons que la van convertir en una celebritat. Acaba adormint-se al final de les peces i no té pèls a la llengua per dir què pensa. Esbojarrada i amb veuassa de diva, Mrs. Brownie encomana al públic el gaudi per la música negra americana. Però Mrs. Brownie –encara que sigui un titella de mida humana, mig espuma mig persona, molt ben caracteritzat per Martí Doy– és això, un titella. Qui hi ha al darrera, qui realment ens fa riure, controla els moviments i n’és la veu, cantant de meravella, és l’actriu i ara també titellaire Laura Guiteras (molts la coneixereu pel seu paper de Cristina o ‘K’ al serial El cor de la ciutat, com ella mateixa comenta amb simpatia en un dels còmics diàlegs multilingüístics que estableix amb Mrs. Brownie). Natural i enèrgica, ha estat una sorpresa retrobar-la en aquest espectacle musical produït per Teatre Nu en què, ja sigui com a manipuladora més o menys relegada a un segon pla, cobra tot el pes de l’escena i fa rutllar la funció. Ella en porta el tempo, hi posa l’aire i recull amb rapidesa les oportunitats d’improvisació que li brinda el directe. Es nota que ha compartit moltes hores amb la protagonista (de fet, dos anys!), existeix entre elles una bonica complicitat difícil d’explicar.